Els brunzidors s'utilitzen com a avisadors acústics. Podem trobar-los en nombrosos dispositius electrònics, com a alarmes, telèfons mòbils, porters automàtics, etc. Van aparéixer davant de la necessitat crear un substitut electrònic per al timbre, capaç de generar un so agradable, distintiu i a un preu raonable. Per això, es va pensar en els materials piezoelèctrics com a possible solució.

Alguns cristalls, com el quars i alguns materials plàstics i ceràmics, generen electricitat quan se'ls aplica una pressió. Este és l'anomenat efecte piezoelèctric. L'efecte piezoelèctric també apareix en el sentit invers, és a dir, si se li aplica una tensió elèctrica a un material piezoelèctric este modificarà la seua forma retorcent-se. Els materials piezoelèctrics poden fabricar-se quasi amb qualsevol forma.

Un brunzidor consistix, esquemàticament, en una làmina de material piezoelèctric, en forma de disc amb una connexió elèctrica en cada cara. Si se li aplica un corrent alterna, el disc començarà a vibrar amb la mateixa freqüència que el corrent aplicat i, per tant emetrà un so.

A més del brunzidor piezoelèctric, hi ha altres brunzidors el funcionament del qual està basat fonamentalment en un electroimant, més en concret, en un timbre sense percussor ni campana, però que vibra a l'uníson del corrent alterna que l'alimenta. És el cas dels brunzidors dels porters automàtics.

Per a fabricar un brunzidor casolà, l'única cosa que hauríem de fer és llevar-li la campana i el martell a un timbre clàssic i amb la vibració que produïx s'aconseguix el buscat efecte del brunzit, mentres mantinguem polsat l'interruptor.