Qualsevol dispositiu electrònic de control rep informació directament dels elements d'entrada, com poden ser polsadors, claus, sensors de llum, de temperatura, de posició, etc., i, d'acord amb la informació rebuda, actua sobre els elements d'eixida per a activar els dispositius per als quals ha sigut dissenyat, com poden ser motors, brunzidors, làmpades, vàlvules, altaveus, etc.

En una planxa elèctrica, per exemple, l'entrada és el subministrament de l'energia elèctrica, l'eixida és la calor de la superfície metàl·lica i el dispositiu de control és el termòstat. La funció del termòstat és mantindre la temperatura de la planxa pròxima al valor desitjat; així, quan la temperatura aconseguix eixe valor, el termòstat desconnecta l'entrada. Després de transcorreguts uns instants, la temperatura de la planxa descendix fins a un valor inferior i el termòstat permet de nou el pas del corrent elèctric. Este tipus de regulació se sol anomenar realimentació, i és la característica de sistemes en què l'eixida és utilitzada per a modificar l'entrada, amb la qual cosa es regula la pròpia eixida.

Un cas particular de dispositiu de control és el dels denominats sistemes de control lògic, que estan dissenyats per a realitzar operacions lògiques que relacionen l'entrada i l'eixida del dispositiu en qüestió. Tenen una especial importància ja que quasi tots els dispositius electrònics actuals, com, per exemple, els ordinadors personals, estan basats en este tipus de sistemes.